EL RETORN

Torno, sí, demà torno. No he volgut tornar directament des de les illes Caiman i retorno via Londres. He aprofitat per anar a comprar una mica i demà ja torno a casa. He perllongat més del previst les meves vacances però ho necessitava. Necessitava estar out of order uns quants dies. Ja s'havia convertit en una qüestió de salut mental. 

Malgrat no he publicar cap article des de fa dies (francament, tenia coses més interessants per fer), si que he estat pendent dels blocs que segueixo d'una manera assídua. He vist molts canvis: La marmota ja no publica, la comtessa ha retornat, i sembla ser que el món s'ha mogut molt des de que jo vaig marxar.

Bé, aquí estic jo per a moure'l una mica més. M'he de posar al dia de moltes coses (oi, Exor?). Us reitero el que us vaig dir en el meu darrer article: les illes Caiman són una passada. Val la pena anar-hi. La tranquil·litat, les platges meravelloses i la gentilesa de la gent són únics i incomparables.

De moment ho deixo, demà m'he de llevar d'hora per agafar l'avió. Ja us faré cinc cèntims de com continua la meva indescriptible vida. Petons a tots. 

JO M'HI VULL QUEDAR!!!!!

Ja fa uns dies que gaudeixo de la meva estada a les illes Caiman i sembla que el temps passa d'una altra manera, amb un altre ritme, amb un altre tempo. Jo m'hi vull quedar!!!!  No vull tornar!!! Llevar-se tard, vida tranquil·la i plaers diversos.

Ara ja he acabat els temes financers que em van portar aquí i ja em puc dedicar a gaudir d'aquest meravellós lloc. Només em cal una cosa: la companyia del meu millor amic i amant. Aquí hi tinc el banquer que us comentava en el meu darrer post, però no és el mateix. És un anglès una mica estirat que -no us ho vull negar- és un bon amant, però de curt recorregut. No és com l'Exor -de fet, pocs n'hi han com ell- ni té gaires possibilitats de fer-li una competència seriosa.

La foto és de la piscina de l'hotel. Un hotel meravellós, tot sigui dit. Ara m'he llevat i encara tinc la ressaca de la jornada de busseig d'ahir. Vàrem estar al corall, tot envoltats de peixos de mil colors. Si un dia em retiro -ja falta poc- potser faré un pensament i vindré a viure aquí. 

Us deixo, vaig a esmorzar. Un meravellós esmorzar amb tot de fruites tropicals. D'aquí a uns dies ja torno -per sort, encara em queda més d'una setmana- i ja us faré una crònica més extensa de com m'ho he passat.

Suposo, que molts de vosaltres ja heu tornat a treballar -ho sento- i que tornareu a enfrontar-vos amb tota la tensió del dia a dia. No us hi encaparreu, els mesos han de passar i tornarà a arribar l'estiu amb les seves vacances. Fins llavors, gaudiu dels petits moments que ens proporciona, egoistament, la vida.