CALOR, CALOR, CALOR...

Fa calor, molta calor a Palerm. Bé, sort que en aquest palauet, situat a les afores, sembla que l'aire sigui una mica menys calent. Aquest matí em estat al centre de Palerm i semblava que acabaríem escalivats. Sort que en Luca m'ha convidat a un gelat! En Luca és un home corpulent, de prop de dos metres, que quan aguantava el seu gelat amb aquelles mans enormes quasi bé no se li veia.
Suposo que aquest home, el dia que s'empipa, ha de ser temible. Millor no buscar-li les pessigolles i tinguem la festa en pau. El dia que me'l va presentar l'Exor em vaig quedar impressionada i, per moltes vegades que el vegi, ho continuo estant.
El Palauet és una monada. És vell i una mica decrèpit però una monada. El seu propietari, la família del qual hi viu des de fa generacions, sempre ha format part de la tradició siciliana i ha mantingut viu l'esperit honorable. És un tot un cavaller. El seu fill va morir en una revenja entre famílies i aquest home és un honorable ancià de mirada dura, de poques paraules però molt amable amb mi.
Ahir, quan vaig arribar, m'estava esperant a la porta del palauet. El viatge des de l'aeroport l'havia fet amb en Luca i vaig poder comprovar la devoció i submissió respectuosa que manté en Luca en relació amb aquest ancià. La demostració de respecte que es van fer en retrobar-se va ser molt impressionant i reveladora de la naturalesa de la seva relació. Desprès de saludar-me molt respectuosament, em va acompanyar a la meva habitació. La seva demostració de respecte durant tot aquest temps, no obeeix a altre cosa que al contracte que tenim i, per sobre de tot, al respecte que té per l'Exor. Ell m'ha recomanat i aquest home sembla que reencarni el respecte que sent per ell -sens dubte guanyat a través del anys- en mi.
Ara m'he llevat de la migdia de desprès de dinar i encara tinc la pell suada. Quan acabi aquest post em dutxaré i li diré a en Luca que em torni a portar al centre. Hem de veure què han aconseguit fer el ajudants que m'ha proporcionat la part contractant. Aprofitaré per a quedar-me a sopar a Palerm. En Luca m'ha dit que em portaria a un local on solia anar amb l'Exor. Aquí tenen una devoció tan gran per l'Exor que si els digués alguna cosa desplaent sobre ell, em matarien!

********************************************************

Estàvem preparant el sopar. Jo m'havia dutxat i canviat la roba i, maliciosament, només m'havia posat una samarreta molt ampla i llarga. Ell ni s'immutava. Ni una sola mirada a un cos que se li oferia, res. Mentre jo pelava unes patates per fer una truita, ell feia una amanida. En netejar el ganivet a la pica se m'havia mullat la samarreta -no de forma causal- i s'evidenciaven els meus pits. Ni cas, ni mirar-los. Vaig arribar a pensar que era gai o que era insensible a qualsevol estímul sexual. Vaig fer un darrer intent i vaig passejar-me tant com vaig voler pel davant seu per tal que no tingués més remei que veure'm.
-No t'hi esforcis. Això passarà quan jo vulgui -va dir-me en Sandro, indiferent als meus encants.
-Què vols dir? -vaig replicar en un intent d'amagar allò que era evident.
-Si hagués volgut tenir algun embolic amb tu ja l'hauria pogut tenir. D'altra banda, ara estic treballant i mai barrejo treball i plaer. Per molt que papallonegis davant meu mig nua, no cauré. De dones com tu, tant atractives i més, n'he conegut moltes. No esperis que vegi en tu alguna cosa especial i inabastable per a mi. No tinc cap intenció d'embolicar-me amb tu.
-Perdona, he sigut una estúpida. No sé que pretenia. Ho sento.
-Tranquil·la, has fet una cosa bé. Has utilitzat les teves armes per tal d'intentar suavitzar la teva posició davant meu i davant l'entrenament. Ho has intentat... però jo ja sóc molt vell per a caure en el teu parany.
-No tornarà a passar, ho sento, de veritat.
-No m'ho crec, si ets intel·ligent -i normal, d'altra banda-ho tornaràs a intentar. Quant més dur sigui l'entrenament, més intentaràs lliurar-te'n i només tens una manera de fer-ho: intentant seduir-me. Ho trobo normal, però també et faig un advertiment: no ho aconseguiràs.
Vàrem sopar en silenci. De tant en tant, em mirava i continuava menjant, com si res no hagués passat. Acabat de sopar vàrem rentar els plats i vàrem sortir al porxo a fer un cigarret i una copa. Encara no ens havíem dit ni una paraula.
-No hi pensis, Nikita. No hi pensis més. Ho has intentat i no t'ha sortit bé, res més. Jo no t'ho retrec, ans al contrari, crec que és important que ho hagis intentat. Això vol dir que comences a entendre la situació i que el teu instint de supervivència està funcionant. Vol dir que t'importa la teva vida. Quan jo et vaig conèixer, res t'importava. T'hauria pogut matar i tu no haguessis lluitat per la teva vida. Ara estic segur que ho faries.
Jo no vaig contestar-li. En acabar la cigarreta i la copa vàrem anar a dormir...