VULL QUEDAR-ME A LA BRETANYA!!!!!!

Ja hi sóc, ja hi he arribat. Feia dies que tenia ganes de venir a la Bretanya francesa. Hi havia estat abans i n'havia quedat enamorada. Potser el dia que reuneixi suficients diners per retirar-me acabaré aquí. Només hi ha un petit problema: no m'agrada viure on he de treballar. És una mania com una altra, què voleu que us digui...
D'aquesta part de França sempre m'han encantat els seus penya-segats, la duresa de l'oceà batent les roques de la costa i els seus paisatges. Brutals !!! Us els recomano per si voleu passar unes vacances tranquil·les, allunyats del món real.
El viatge ha estat tranquil i sense sobresalts. L'hotel és meravellós. No és un hotel, de fet és una casa d'hostes, rural i típica d'aquests paratges. En Julien, el meu contacte, m'ha buscat aquest allotjament i l'ha encertat. Un bon noi aquest Julien, guapo, rosset, educat, fantàstics i.....oh, quina decepció, un gay dels de veritat. Una llàstima. No m'importaria que m'escalfés el llit aquesta nit.
Penso que en dos dies tindré la feina feta i tornaré a Barcelona. Exor, quedem pel cap de setmana? Ja em diràs alguna cosa...

***************************************************

Desprès d'una llarga estona al proxo, en Sandro em va fe entrar. Ja havia començat a fer un garbuix d'idiomes de la seva conversa i jo feia autèntics esforços per tal d'entendre el que em deia. Podies preguntar-li les coses fins a fer-te pesada i ell sempre contestava, fredament però contestava. Si no notava manca d'interès per part teva, li era ben igual repetir les coses mil vegades.
Quan vàrem entrar a la casa em va fer parar a la porta i em va començar a fer preguntes.
- Què veus?
- Mobles, cadires, sofàs, taules,....-vaig contestar escarmentada amb el tema del bosc i els arbres.
- No -va dir. Ara vull que em parlis del que no es veu, del que intuiries si no haguessis estat mai en aquesta casa i hi entressis per primer cop.
- No t'entenc, perdona -vaig replicar amb una mica de por barrejada amb estupefacció.
- Et donaré un exemple. Mira la taula de la cuina. Què hi veus?
- Gots, plats, tovallons.... per cert, hem de netejar-ho no? -vaig dir intentant desviar la seva atenció per tal que no continués amb aquell joc que em semblava estúpid.
- Jo hi veig dos gots, dos plats, dos coberts. No hi veig dues persones, però els objectes em diuen que fa una estona hi havia dues persones. Mira la nevera. Obre-la i diga'm que hi veus.
- Ous, llet, carn, molt menjar.
- D'acord. I això què pot significar? -em va dir amb veu inquisidora.
- Que no els falta de res a aquestes persones?
- Vol dir que fa poc que han comprat. Si mires el congelador veuràs que hi ha poc gel, i això vol dir que fa poc que l'ha posat en funcionament aquesta nevera. Mira la data de caducitat de la llet i veuràs que no fa gaire que l'han comprat. La data dels ous, quin tipus de menjar hi ha... tot té un significat que et pot ajudar a saber quin tipus de gent i quines intencions tenen de estar-se més o menys temps en aquesta casa. Ja ho aniràs aprenent tot això.
Aquell dia el vàrem passar recorrent cadascuna de les estances de la casa -les habitacions, els lavabos, tot, absolutament tot. On jo no hi veia res, ell hi veia informació molt important sobre els habitants de la casa. Es notava que ho feia de forma mecànica, innata, com el respirar. D'altra banda raonava cadascuna de les seves respostes que, una vegada raonades, esdevenien d'una lògica esfereïdora, quasi bé infantil.
En Sandro parlava amb un to de veu monòton, sense expressar cap emoció, inquietant i a l'hora convincent. Mai no sabies quina seria la seva següent frase. Era totalment imprevisible. Es notava que tenia molta experiència en el que deia. No es ventava de saber-ho tot, ho deia com una cosa natural, com si ell ho hagués sabut sempre. El seu discurs era intel·ligent i culte, sense exageracions ni oblits, molt estructurat i molt, molt, molt convincent.
Entre explicació i explicació va arribar l'hora de sopar. No havíem dinat i jo tenia molta gana. Em va demanar si volia fer el sopar i que el sorprengués, que no volia saber què li prepararia. Un suïcida, sens dubte. Jo no tenia ni idea de cuinar, però segur que allò formava part d'alguna altra lliçó de les seves...