PLAERS TEMPORALS

Tots tenim algunes necessitats temporals. L'afecte i l'estimació són algunes d'aquestes necessitat que, si bé no em calen permanentment, sí que les necessito de forma temporal. Atès el meu ritme de vida i la gelosia amb la que guardo el meu espai privat i íntim, només deixo que molt poques persones entrin en el meu santuari.
Només uns pocs privilegiats tenen el dret de compartir algunes estones amb mi. No pot ser d'una altra manera i ha de quedar molt clar des del principi. Això no tothom ho sap entendre i aquí venen els problemes. N'hi ha que s'enamoren, que volen retirar-me, que volen que em dediqui a ells en exclusiva i que faci renúncia del meu tresor: la meva llibertat i independència. Només una persona d'aquestes sap quina és la meva professió: l'Exorcista. N'hi ha que es creuen que sóc una scort, una -amb tots els respectes- puta. No, no ho sóc. Em dedico a altres assumptes...
Hi ha molt poques persones amb suficient amplitud de mires per a poder comprendre que primer de tot som individus amb la nostra pròpia idiosincràsia, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, i que no hi estem disposats a renunciar-hi.
Una de les persones que comprèn aquesta filosofia de vida és l'Exorcista -que a hores d'ara ja us haureu imaginat que és el Sandro- al que conec des de fa molts anys i que sempre ha estat molt respectuós amb aquest meu concepte de l'afecte i l'estimació. Potser que sigui així per un motiu prou evident: ell té un concepte molt semblant de les relacions humanes.
Cada vegada que ens veiem -com la nit i matinada de divendres a dissabte- m'ho demostra. No és d'aquells que has de fer fora del llit. Sap quan ha de marxar. Una vegada em va dir que ho intuïa, que s'ho olorava a l'ambient. En tot cas, gràcies Exor, gràcies pels moments que em regales cada vegada que ens veiem i per saber entendre que aquests moments són temporals. Jo, a canvi, també respecto els teus moments i les teves altres històries. Quid pro quo, amic meu.
Dimarts torno a marxar -aquesta vegada a Berlín, també per feina-i m'emporto la teva olor encara al meu cos i al meu record. Una olor que em marxarà del meu cos deixant córrer l'aigua a la dutxa, però que sempre tinc al meu record, i que sempre em dura fins la propera vegada que ens veiem.
Ara ho deixo, ja he dit el que volia dir. La propera vegada ja reprendré el relat de la meva coneixença i aventures amb el Sandro. Avui no toca, avui tocava l'Exorcista...