FESTA GROSSA.

Ahir a la tarda vaig retornar de Palerm. Per la tarda vaig trucar a l'Exor i vàrem sopar junts. Tenia molts dubtes i si hi ha una persona per la que em deixo aconsellar és per ell. Va arribar tard, cosa impensable en ell, però es veu que va ser a conseqüència d'una amiga seva de la feina. Bé, acceptaré "pulpo" com animal de companyia. No, és broma. Sé que si em va donar una explicació és voluntàriament i, per tant, no tinc motiu per posar-ho en dubte.

La nit va acabar com sempre: L'Exor es va quedar a dormir a casa i això sempre és una bona notícia. Sé que, darrerament, té molts mals de cap i, de tant en tant, necessita distreure's. Avui he dormit fins tard, ell ja havia marxat, i m'he posat a mirar el seu bloc. Si vols saber quin és el seu estat d'ànim, has de llegir el seu bloc. En persona, sembla de gel i mai expressa els seus sentiments obertament.  Dolcet, avui t'he sortit bé, molt bé. El darrer paràgraf, el del teu nou llibre, està força bé. Té força, aquell punt d'ironia i una càrrega sentimental molt força. M'agrada, m'agrada molt. Avui, que ens tornem a veure, li preguntaré de què va això del sopar amb dones. Diu que l'únic home serà ell. Quin perill!!!!!.

Avui festa grossa, per això escric el post tant aviat. Avui sopar amb els amics: L'Exor, en Ronin, en Lupus, l'Aranya, l'Islero... Un grapat d'amics que ens coneixem des de fa molt de temps i que volíem quedar un dia per tal d'explicar-nos les darreres vivències. Som un grup molt divers on hi conflueixen diverses mentalitats, diverses maneres de veure el món, diverses maneres de vestir, diverses maneres de fer. Només tenim una cosa en comú: la persona que ens va introduir en aquest món i que ens va instruir i entrenar a tots: l'Exor.

Com que sé que ell no llegirà aquest post fins que s'hagi acabat tot -ara deu estar camí de BCN- us confessaré que la resta del grup li hem preparat una sorpresa que sabem que ell apreciarà molt. No costa gaire de fer feliç l'Exor. Només cal tocar-li la fibra sensible i això només es pot fer d'una manera: reunir totes les persones que ell aprecia i fer-li evident aquest apreci. Molts dels que ens reunim avui li devem la vida i estaríem disposats a oferir-li la nostra. Ell ho va fer primer per nosaltres d'una manera desinteressada.

Demà, si em queden forces, ja us explicaré com ha anat.

******************************************************

Els dies passaven a la casa del bosc. Varen passar les setmanes, els mesos... i en Sandro no parava d'ensenyar-me coses. La seva vida i la meva eren duals: de dia m'exprimia fins a l'extenuació, fent-me bordejar la bogeria, i de nit era un amant magnífic que em feia embogir de plaer. Un dia, mentre fèiem una cigarreta al llit li vaig preguntar:

-Ets capaç d'estimar? No vull dir tenir sexe, vull dir estimar, enamorar-te.

-Si, si que en sóc capaç. Però ara, en aquestes circumstàncies, no puc fer-ho. Per cert, quan em vulguis preguntar una cosa, fes-ho, fes la pregunta correcta. -va respondre, sabedor que jo havia intentat donar-li la volta.

-D'acord. M'estimes?

-No puc estimar-te. Ja veuràs que aquesta vida és molt complicada i, si fos precís, t'hauria de matar. Estimar-te seria un inconvenient -va respondre lacònicament, amb una fredor que feia por.

-Parles de la mort com si fos una cosa natural, com si no t'importés matar.

-La mort és un fet natural. Nosaltres només variem el moment en el que esdevé. La mort és inevitable, un dia o altre passa....

-Has matat alguna vegada -vaig fer-li aquesta pregunta sabent-ne la resposta. No m'interessava si ho havia fet o no, m'interessava la visió que en tenia ell.

-Ja t'he vist...ja saps que sí, que he matat gent. Mira, per a matar algú has de pensar que és un acte natural, ho has de fer com si fos un procés més de la vida i sent conscient que si no ho fessis tu, igualment aquella persona moriria un dia o altre. No hi donis més voltes, és així. El més important no és la preparació tècnica que et permet matar algú. El més important és la preparació psicològica que et permet fer-ho fredament -les meves pulsacions no pugen de 70- i no tornar-hi a pensar amb posterioritat. Fer-ho d'aquesta manera t'evita molts problemes.

-Forma part del meu entrenament? -vaig preguntar-li amb la vana esperança que em digués que no.

-No només forma part del teu entrenament, formarà part de la teva vida. No et preocupis, ja t'ensenyaré a fer-ho i a oblidar-te'n. És més important saber oblidar-te'n que aprendre a fer-ho. Matar algú és molt fàcil, molt més del que la gent es pensa. El que és difícil és viure sabent que ho has fet i no poder explicar-ho a ningú. Per aquest motiu, el millor és oblidar-ho.

En aquell moment, volia fer-li una altra pregunta però ell em va posar un dit sobre els llavis. Em va fer un petó i vàrem tornar a fer l'amor -jo preferia pensar que fèiem l'amor i no que, simplement, follàvem-una i una altra vegada...