MATINADA PLAENT

Finalment, vàrem quedar ahir a la nit l'Exor, l'Araña i jo. Un sopar, unes -poques- copes i molta nit per viure-la. Sempre que quedem nosaltres tres, sabem com acabarem. Ni tant sols ens plantegem una altra possibilitat d'acabar la nit. Acabar els tres al mateix llit és un fet natural, una manera com una altra de cloure una jornada fantàstica.
Mentre escric aquest post, l'Exor i l'Araña dormen -el cap d'ella sobre el seu pit- com si el que passa al món no anés amb ells. La visió dels seus dos cossos despullats, em recorda els moments meravellosos i plaents que hem viscut aquesta nit. Jo també dormia amb ells fa una estona. Un dia l'Exor m'explicarà com s'ho fa per a poder fer-nos gaudir tant a l'Aranya i a mi. M'ho ha d'explicar!!!. He conegut molts homes i molt pocs com ell. Ahir al vespre, mentre sopàvem, l'Aranya li va preguntar i ell es va fer el boig.
La propera setmana torno a marxar fora, lluny. Sempre em queda el record d'aquestes nits, d'aquestes trobades entre els tres. Aquestes trobades són molt esporàdiques però intenses. Amb l'Exor ens veiem més -em consta, però no m'importa, que ell també es veu amb l'Araña- i ens ho passem molt, però que molt, bé. Aquestes trobades són diferents, especials, fantàstiques...
Suposo que, d'aquí unes hores, l'Exor us en farà cinc cèntims. Jo ara torno al llit, estic esgotada i necessito descansar. Només em resta una cosa: l'Exor em va dir ahir al vespre que li enviés una salutació a una persona que té costum d'entrar al seu bloc -sobre la una de la matinada- i que li digués que deixi algun comentari. Fet queda. No en parlem més...