PASSAR COMPTES

Ho veieu? Doncs jo ho veuré passat demà i durant quinze dies. Marxo uns dies de vacances a les Illes Caiman. Des de fa uns anys, quinze dies de la meva vida anual els passo allà. És l'època en la que descanso de veritat, allunyada de tothom i -dit sia de pas- aprofito per veure l'estat de les meves finances. 

Aquest lloc és meravellós. El vaig descobrir fa anys per motius financers i, el que va començar essent una visita de negocis, ara s'ha convertit en una destinació on em retrobo amb la calma, els passejos per la platja -sense cap tipus de borinots- i una gent avocada a fer-me la vida agradable.

No sé si, durant aquests dies, podré escriure en el bloc. En tot cas, prepararé uns quants post a mà i ja els penjaré. Quantes ganes tinc de veure el meu banquer!!! Dos motius m'impulsen a dir això: per veure quins nous tractes em fa i també per veure'l a ell. El tindríeu que veure!!! Un noi rosset, d'uns quaranta anys, molt atractiu i que no té parella. Cada any em tracta com una reina i jo li agraeixo. Només té un petit defecte: mai tindrà la passió i l'experiència de l'Exor. Una llàstima!!!

Avui no faré una segona part d'aquest post -on us explico la meva vida passada- he de fer les maletes i vull repassar tots els detalls del que m'he d'emportar. D'altra banda, he de repassar tots els encàrrecs que m'han et uns amics, que comparteixen la seva passió per aquestes illes -uns financera i d'altres turística- i que hauré de satisfer.

Només us vull dir, per acabar, que li he trobat el gust a això de tenir un bloc. L'Exor m'ho va recomanar i la va encertar. Em relaxa, em motiva i em serveix per recordar tot allò que jo ja creia oblidat. Continuaré escrivint, sens dubte, quan retorni. Provaré si des de l'hotel puc continuar publicant els meus posts. Si és així, no us deixaré en pau. Us continuaré explicant la meva vida en fascicles.

Fins aviat.