TOT UN SENYOR

Avui, fa un parell d'hores he tornat de la Bretanya. Feina feta, feina cobrada. Aviat em podré retirar (si em deixen, clar). En arribar a l'aeroport m'he trobat amb una sorpresa molt agradable. Un amic, que per alguna cosa va ser el meu mestre, m'estava esperant. Ni us diré com s'ha assabentat de quin vol agafava de tornada, no us ho creuríeu.
He recollit l'equipatge -que, aquesta vegada, no m'han perdut- i, en sortit per la porta, allà estava ell, palplantat i amb immens i preciós ram de roses vermelles, d'un vermell intens, que m'ha deixat bocabadada. Ell, quan s'hi posa, sap com tocar-me la fibra sensible. Sempre ho ha sabut, no cal que ens enganyem a aquestes alçades. Si puc dir una cosa d'ell és que sempre sap com ho ha de fer per fer-te feliç, sempre.
Em mirava mentre escrivia aquest post i ha anat a servir-se una copa i, per tant, ja no em mira. Ara sortirem a sopar i desprès.... el que calgui. Mai li he pogut negar res. No per obligació, això mai. És una qüestió d'estimació mútua. Estimació eterna que només ens demostrem temporalment, intensament, sense altre límit que la nostra voluntat. També amb la consciència de saber que això no pot ser ni podrà ser mai una relació estable. Ell ha tingut sempre una vida molt complicada d'anades i vingudes, d'absències imprevistes i de presències absents.
Jo, ara faig la mateixa vida. Entenc què sentia ell quan marxava i no em veia durant mesos. Ara ho entenc i valoro l'esforç que això representa. Fins que no vius les coses, no en coneixes els detalls i no en valores les servituds. Precisament per això, pel coneixement que tots dos tenim d'aquest món, creiem que la millor relació possible entre tots dos és la que tenim actualment. Sense cap lligam, amb llibertat absoluta per ambdues parts. Això sí, quan coincidim surten guspires.
Avui, la segona part d'aquest post serà curta però molt clarificadora. No tinc més temps, hem de marxar i vull acabar aquest post abans que torni a venir al costat de l'ordinador. Ja ho llegirà i em dirà el de sempre: "Jo no sóc així. Ets tu la que em veus així". No, ell és així. El que passa és que li agrada donar una altra imatge. Però ell és així.

PS: Ell m'ha dit que li enviés un petó al JJ. Allà va: MUUUUUUUUUÀ. Espero poder-te'n donar un personalment molt aviat.

*******************************************************

Avui molt breu: El Sandro-recordeu que aquest era un nom provisional que ell em donava mentre m'instruïa- és la mateixa persona que avui m'ha portat el ram de roses. És ell, el meu salvador, el meu mestre, el meu amic, el meu amant. Tot, ell ho és tot.... a estones.